El Govern central ha tornat a utilitzar un estratagema per bloquejar la tramitació d'una llei balear, al Congrés dels Diputats, on no té majoria. Ja ho va fer en ocasió de la proposició de llei sobre la tarifa plana per als vols interinsulars. Es tracta d'utilitzar la Taula del Congrés, on compta amb el suport constant de C's, com a parapet davant iniciatives que no resulten del seu grat. Una forma gens democràtica de furtar el debat sobre propostes consensuades
per tots els partits d'una comunitat autònoma.
La raó que s'esgrimeix és que aquesta proposició de llei suposarà tant un increment dels crèdits com un descens dels ingressos pressupostaris. En el cas dels ingressos, la minoració es produiria per no cobrar els impostos i taxes derivats de l'activitat inherent a les prospeccions i quant a l'augment dels crèdits es referiria a les possibles indemnitzacions que exigirien les empreses concessionàries per no satisfer els seus objectius de beneficis.
Resulta sorprenent d'una banda que el Govern hipotequi el futur social i econòmic de les Illes Balears a uns ingressos pressupostaris quantificats per ell mateix en 4,7 milions d'euros. D'aquesta forma, unes illes que tenen en el turisme una de les seves principals fonts d'ingressos i ocupació han d'arriscar-se al fet que potencials accidents, derivats de les activitats petrolieres, posin el seu futur en permanent risc.
Resulta també sorprenent que el Govern doni per fet que les empreses concessionàries vagin a denunciar a l'estat per lucre cessant. D'ençà que, sota el govern de Felipe González, Espanya s'adherís al Centre Internacional d'Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI) del Banc Mundial, les inversions de les empreses –i dels grups financers que operen en elles- queden protegides per elevades indemnitzacions –xifres per sobre de la pròpia inversió- en cas de cessament o modificacions de les condicions contractuals. Existeix la possibilitat de pledejar en cas de disputes entre inversors i administració però sembla que el Govern, sempre atent als interessos de les grans corporacions, renúncia directament a això amb les seves declaracions i entén que hauria de pagar-se en cas d'admetre la proposició de llei balear.
Aquesta última situació ens recorda que el tractat comercial entre la UE i Canadà, que demà dijous pot veure's ratificat al Congrés dels Diputats, contempla un mecanisme de resolució de disputes entre inversor i estat, el ICS (Investment Court System), que elevarà a rang de norma europea el poder de les grans corporacions empresarials i la seva supremacia sobre les decisions democràtiques dels parlaments. En el cas balear que ens ocupa, amb la proposició de llei presentada, sobre el conjunt de tots els representants polítics triats, inclòs el PP.