Pàgines

dimecres, 30 de novembre del 2016

AGRICULTURA I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

En un temps en el qual es van imposant unes formes de producció agroramaderes relacionades més amb models industrials que amb la necessitat de nodrir a la població d'una alimentació diversa i saludable centrada principalment en el producte local, hem de fer una reflexió sobre seguretat i sobirania alimentària.

Hem de demanar-nos perquè molts dels productes alimentaris que es troben al supermercat són tan econòmics. La resposta està en la forma de produir-los i en el lloc de producció, fets que comporten costos ocults. Si l'origen d'un aliment és a milers de kilòmetres del lloc de consum, el més probable és que amagui situacions laborals precàries. És probable que també hagi estat produït amb utilització massiva de productes tòxics fitosanitaris per a prioritzar una
elevada producció enfront de la qualitat i la mateixa seguretat alimentària. A més, aquesta producció porta adjunt un dèficit ambiental important: el transport d'aquests aliments és de molts kilòmetres i generarà gasos d'efecte hivernacle propiciadors del canvi climàtic. Sense adonar-nos, amb la compra d'aquests productes, participem en l'explotació laboral i/o social d'altres persones, danyem la nostra pròpia salut i contribuïm al canvi climàtic. Aquests són els costs ocults del producte que finalment no el fan tan econòmic.

Aquesta situació ve agreujada en els darrers anys amb la negociació de tractats com el TTIP o el CETA amb els EUA i Canadà que incideixen en aquests aspectes sent un dels seus principals objectius reduir els estàndards de seguretat alimentària i el benestar animal europeus, per a major benefici de les grans corporacions del sector. Hem de recordar que només deu d'aquestes són les que controlen la majora part del sistema agroalimentari del planeta que inclou tan llavors, com fertilitzants i fitosanitaris. Com s'indica des de la COAG, s'han de rebutjar aquests tractats perquè "posen en perill el model social i professional d'agricultura de la UE i l'aposta estratègica dels nostres agricultors i ramaders per la qualitat, la seguretat alimentària, el benestar animal i el respecte al medi ambient".

Per açò, Esquerra de Menorca creu fonamental l'impuls a l'agricultura i la ramderia ecològica mitjançant la defensa de l'explotació familiar i per mitjà del compendi de tècniques agràries i ramaderes amb l'objectiu essencial és l'obtenció d'aliments amb totes les propietats naturals, potenciant la recuperació dels espais agrícoles tradicionals i reconeixent l'aportació ambiental i de preservació del medi natural que realitza l'agricultura extensiva.

Un factor clau d'aquest sector ha de ser el desenvolupament d'agricultures locals, orientades a circuits curts de comercialització, prestant especial atenció a les bases productives de cada territori, on l'agricultura com la ramaderia han de tenir un caràcter multifuncional, protegint el material multiplicatiu de les plantes, garantint el dret dels agricultors a disposar de les seves pròpies llavors, aplicant programes de desenvolupament d'agricultura orgànica i prohibint l'ús d'organismes modificats genèticament en la producció d'aliments. Al mateix temps que exigim en el terreny agroalimentari el doble d'etiquetatge de preu en origen i preu de venda al consumidor.

Pel que fa a la producció animal, donem suport a la conservació d'un patrimoni genètic important de races autòctones, de gran rusticitat en la seva majoria i adaptades al medi, afavorint la seva cria i explotació en règim extensiu. Tot açò, sense oblidar la tradició i el desenvolupament aconseguit per l'apicultura, el maneig acurat del qual ha donat lloc a l'obtenció de productes de gran qualitat.

En el camp pesquer entenem que és necessari protegir els recursos i, al mateix temps, aconseguir que la pesca artesanal tingui avenir, sent la seva presència una forma d'assegurar la sostenibilitat de les zones litorals.