dimecres, 6 d’abril de 2016

LA DIMISSIÓ DE LA CONSELLERA I LA CRISI DE GOVERN

La dimissió d’Esperança Camps estava anunciada des de feia setmanes. Els mitjans de comunicació ho pronosticaven ja fa temps, tot i això, des del govern, però, sobretot, des de MÉS per Menorca, es negava i es deia que els problemes es resoldrien reforçant la conselleria de Participació, Transparència i Cultura.

Això és important, perquè, des del nomenament de Camps a proposta de Mes per Menorca, aquesta gestió ha aparegut com la del partit menorquí al Govern. Sabem que és molt difícil, però tampoc en aquest govern s’ha pogut superar l’axioma de que els governs de coalició són regnes de taifes, on cadascú va per ell.


Esperança Camps haurà tingut les seves raons per dimitir, i les ha exposades en públic per contar una versió, la seva, que no ha obtingut resposta de les persones i partits implicats: falta de lleialtat, falta de suport, falta de confiança, campanyes en contra des de la conselleria, abandó per part del partit que l’havia proposada. Estaria bé poder contrastar aquestes afirmacions amb altres opinions, que segur que n’hi ha.

Però, més allà que els trets i retrets que ara es puguin fer, més allà de les ruptures personals i les pèrdues de confiança, més allà del que pugui patir la imatge de Més per Menorca amb la resolució d’aquest conflicte, des d’Esquerra de Menorca volem també valorar:

  1. La conselleria havia iniciat una feina de recuperació cultural de tot el què s’havia perdut en aquests quatre anys, que, ara quedarà en no res. Podem dir que, en certa manera, es perd un any de govern en polítiques de participació, de transparència i de cultura.
  2. El cas fa créixer una imatge de feblesa del pacte o acord de governabilitat. A aquesta imatge hi contribueix el comunicat immediat de Més per Menorca, recordant que Camps era una quota del seu partit i que serà aquest partit que proposarà (trobar) la persona que s’ha de posar al davant de la conselleria.
  3. La presència de la presidenta del Consell Insular de Menorca, Maite Salord, el passat divendres a Mallorca, en un intent de superar la crisi ha estat desafortunada, ja que la lectura que se’n fa és que la presidenta d’una institució intervé en una qüestió tan sensible que afecta a una altra institució, una imatge que no afavoreix gens ni mica al Govern de Francina Armengol.
  4. Esperam que la resolució de la crisi sigui ràpida i que finalment es pugui saber quin és el projecte cultural per a les Illes, i quins són els objectius prioritaris per assolir en matèria de participació ciutadana i transparència, on encara estam molt enrere.