divendres, 19 de febrer de 2016

ESQUERRA DE MENORCA DAVANT EL PROJECTE DE LLEI D’IMPOST DE TURISME SOSTENIBLE (ECOTAXA)

L’oportunitat d’implantar l’ecotaxa

Aquests dies, la majoria de forces polítiques han donat les seves opinions sobre l’ecotaxa, opinions que tan fan esment a la naturalesa i oportunitat de la taxa com la forma en què s’ha d’aplicar, com s’ha de distribuir territorialment, i a quines finalitats ha de dirigir-se la recaptació. Per part dels partits que donen suport a la idea apareixen grans diferències, que sembla que haurien d’haver estat posades en comú abans de convertir-se en un element que afebleix una bona idea. El debat i votació de l’esmena a la totalitat de la Llei, que ha tingut lloc al Parlament Balear aquest dimarts, ha estat el punt més clar de desencontre.

L’oportunitat d’implantar l’ecotaxa

Esquerra de Menorca manifesta el seu acord amb els objectius recaptatoris de l’impost i ho fonamentam en les següents consideracions:

L’activitat humana genera un impacte en els ecosistemes terrestres i marins de diferents naturalesa. En el cas de l’impacte del turisme de masses aquest és d’alta pressió. Està clar que un gruix de visitants entre 13 i 14 milions té una indubtable repercussió sobre el territori i els recursos. L’equilibri ecològic dels àmbits físics en els que es desenvolupa l’activitat econòmica, indispensable per a la vida, inclosa la de l’ésser humà, depèn de certes dinàmiques que necessitem preservar.
Els impactes ambientals generats per l’activitat econòmica han de corregir-se mitjançant actuacions de les administracions que s’han de proveir dels recursos econòmics necessaris. Una part d’aquests ingressos han de provenir de les activitats de més impacte sobre el territori i els recursos naturals, sota un criteri àmpliament utilitzat en el conjunt d’Europa, de qui contamina paga, amb el ben entès en aquest cas per contaminar el fet de provocar impactes ambientals o consumir serveis ecosistèmics. La mateixa Constitució parla de l’obligació dels poders públics en relació al medi ambient i de la millora de les condicions ambientals en les que es desenvolupa la vida.
La fiscalitat ambiental és, a Espanya, baixa. Els ingressos per imposts ambientals són dels més baixos d’Europa, un 1,6% del PIB el 2012, quan la mitjana dels països de l’OCDE és de 2,4. La pròpia OCDE recomana a Espanya augmentar la tributació ambiental.
Posar en marxa un impost verd no és, en cap cas una sobrecàrrega especial, sinó una pràctica bastant generalitzada.

És en aquest sentit que, com ja dèiem amb motiu de la primera implantació de l’ecotaxa fa uns anys, que l’entenem necessària, raonable i oportuna. Ara encara ho és més perquè la pressió sobre el territori s’ha incrementat. Pensem que totes les forces polítiques hi estam d’acord. Fins i tot el Partit Popular, que està nominalment en contra, ara ja participa del debat de com s’ha de recaptar i com s’ha de distribuir.

La disconformitat.
Des d’Esquerra de Menorca hem de manifestar la nostra disconformitat en el sentit que la destinació d’aquests diners sigui fer l’ullet al sector hoteler per part del Govern, ja que entenem que és això que es vol dir quan es parla de dedicar-ne una part a la promoció turística o al desenvolupament d’infrastructures turístiques sostenibles, entre d’altres. El govern és prou clar quan parla de les finalitats de “millora de la qualitat i la competitivitat del sector turístic, foment de la desestacionalització, creació de producte turístic i promoció turística”

La proposta d’Esquerra de Menorca sobre el destí dels ingressos
Els ingressos generats per l’ecotaxa haurien de destinar-se exclusivament a la protecció del territori i dels recursos naturals.
Aquests destins reclamen una inversió constant i programada. Només a tall d’exemple en podem recordar uns pocs: a) En la recollida i tractament de residus, b) En la protecció dels recursos hidrològics i la millora de la gestió per evitar les terribles pèrdues que es produeixen en la distribució capil·lar d’aquests, c) En el foment de la implantació pública i particular de fonts d’energia renovable, d) En el foment del transport públic i col·lectiu com una forma de reduir l’impacte que avui es provoca, e) En la neteja i protecció de la xarxa de torrents i la conducció de pluvials, f) En la promoció de les propostes innovadores que fa a la protecció del territori i els recursos.

La proposta de com s’han de decidir els destins
Una altra batalla que s’ha plantejat entre les forces parlamentàries, fa referència a la forma en què es fixen els objectius. El Projecte de Llei parla d’una Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible. Sense perdre de vista l’objectiu mediambiental, des d’Esquerra de Menorca defensem la insularització de la decisió final. Considerem que han de ser els Consells Insulars i els Ajuntaments de cada illa qui fixin el destí dels recursos. De cap manera podem entrar en una batalla entre illes i, en cadascuna d’aquesta, entre municipis, per determinar on van a parar els diners generats. Per això creiem necessari: a) l’acord sobre objectius a llarg termini, per períodes de mandat (2016-2019); b) la creació d’un òrgan de decisió comuna entre Consell i Ajuntaments, amb la participació dels agents socials; i c) la presentació de la proposta consensuada al Govern, si finalment és aquest qui administra els fons.
Amb aquesta proposta s’evitarien discrepàncies territorials internes, que prest es contaminarien pels interessos partidistes i s’atorgaria un poder decisori al Consell Insular

La proposta de territorialització dels ingressos
La importància de l’impost hauria d’haver aconsellat el debat previ a la presentació del projecte. Sembla que PSOE, MES i PODEMOS s’haurien pogut posar d’acord abans de promoure estèrils i dolorosos debats territorials, que ja sabem que en el cas de les illes Balears, no deixen a ningú content. En aquests moments, en tost de cercar l’acord, contemplem com es dóna una disputa pública partidista per veure qui defensa millor el seu territori. Aquest debat no fa més que afeblir la bona implantació de l’ecotaxa. Des del govern es parla d’un repartiment equilibrat, sense concreció.
Des d’Esquerra de Menorca volem aportar una posició perquè, així com s’ha plantejat, el debat sembla que no hi ha cap altra sortida. En tot cas, es tracta d’un posicionament obert perquè considerem que la solució al dilema és molt dificultosa.

En aquest embull tenim de bo que ja hi ha uns acords previs, de contingut més ampli, sobre la distribució dels recursos entre les illes, tant pel que es determina en la Llei de Finançament dels Consells Insulars com per aquell acord veterà sobre els percentatges d’inversió per illes.
Però aquests criteris de la Llei de Finançament no poden ser més que un punt de partida, ja que la complexitat de l’impost planteja la necessitat d’introduir nous elements a l’hora de trobar la fórmula de la distribució més justa possible. Entre aquests hem de tenir presents: a) els ingressos que l’ecotaxa generi a cada illa; b) el nombre de places turístiques i els factors d’estacionalitat; c) la pressió turística a cada territori.
En el cas de Menorca també s’haurien d’incorporar dos elements en l’equació: a) el fet de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera; i b) la realitat d’una major protecció de territori i recursos que ha suposat també uns menors ingressos per als municipis al llarg de les darreres dècades.

Esperem que la tramitació parlamentària, amb la incorporació d’esmenes a l’articulat del Projecte, permetin la seva millora i un ampli suport parlamentari, que només pot néixer del diàleg.