L’oportunitat
d’implantar l’ecotaxa
Aquests
dies, la majoria de forces polítiques han donat les seves opinions
sobre l’ecotaxa, opinions que tan fan esment a la naturalesa i
oportunitat de la taxa com la forma en què s’ha d’aplicar, com
s’ha de distribuir territorialment, i a quines finalitats ha de
dirigir-se la recaptació. Per part dels partits que donen suport a
la idea apareixen grans diferències, que sembla que haurien d’haver
estat posades en comú abans de convertir-se en un element que
afebleix una bona idea. El debat i votació de l’esmena a la
totalitat de la Llei, que ha tingut lloc al Parlament Balear aquest
dimarts, ha estat el punt més clar de desencontre.
L’oportunitat
d’implantar l’ecotaxa
Esquerra
de Menorca manifesta el seu acord amb els objectius recaptatoris de
l’impost i
ho fonamentam en les següents consideracions:
L’activitat
humana genera un impacte en els ecosistemes terrestres i marins de
diferents naturalesa. En el cas de l’impacte del turisme de masses
aquest és d’alta pressió. Està clar que un gruix de visitants
entre 13 i 14 milions té una indubtable repercussió sobre el
territori i els recursos. L’equilibri ecològic dels àmbits físics
en els que es desenvolupa l’activitat econòmica, indispensable per
a la vida, inclosa la de l’ésser humà, depèn de certes
dinàmiques que necessitem preservar.
Els
impactes ambientals generats per l’activitat econòmica han de
corregir-se mitjançant actuacions de les administracions que s’han
de proveir dels recursos econòmics necessaris. Una part d’aquests
ingressos han de provenir de les activitats de més impacte sobre el
territori i els recursos naturals, sota un criteri àmpliament
utilitzat en el conjunt d’Europa, de qui contamina paga, amb el ben
entès en aquest cas per contaminar el fet de provocar impactes
ambientals o consumir serveis ecosistèmics. La mateixa Constitució
parla de l’obligació dels poders públics en relació al medi
ambient i de la millora de les condicions ambientals en les que es
desenvolupa la vida.
La
fiscalitat ambiental és, a Espanya, baixa. Els ingressos per imposts
ambientals són dels més baixos d’Europa, un 1,6% del PIB el 2012,
quan la mitjana dels països de l’OCDE és de 2,4. La pròpia OCDE
recomana a Espanya augmentar la tributació ambiental.
Posar
en marxa un impost verd no és, en cap cas una sobrecàrrega
especial, sinó una pràctica bastant generalitzada.
És
en aquest sentit que, com ja dèiem amb motiu de la primera
implantació de l’ecotaxa fa uns anys, que l’entenem necessària,
raonable i oportuna. Ara encara ho és més perquè la pressió sobre
el territori s’ha incrementat.
Pensem que totes les forces polítiques hi estam d’acord. Fins i
tot el Partit Popular, que està nominalment en contra, ara ja
participa del debat de com s’ha de recaptar i com s’ha de
distribuir.
La
disconformitat.
Des
d’Esquerra de Menorca hem de manifestar la nostra disconformitat en
el sentit que la destinació d’aquests diners sigui fer l’ullet
al sector hoteler per part del Govern, ja que entenem que és això
que es vol dir quan es parla de dedicar-ne una part a la promoció
turística o al desenvolupament d’infrastructures turístiques
sostenibles, entre d’altres. El govern és prou clar quan parla de
les finalitats de “millora de la qualitat i la competitivitat del
sector turístic, foment de la desestacionalització, creació de
producte turístic i promoció turística”
La
proposta d’Esquerra de Menorca sobre el destí dels ingressos
Els
ingressos generats per l’ecotaxa haurien de destinar-se
exclusivament a la protecció del territori i dels recursos naturals.
Aquests
destins reclamen una inversió constant i programada. Només a tall
d’exemple en podem recordar uns pocs: a) En la recollida i
tractament de residus, b) En la protecció dels recursos hidrològics
i la millora de la gestió per evitar les terribles pèrdues que es
produeixen en la distribució capil·lar d’aquests, c) En el foment
de la implantació pública i particular de fonts d’energia
renovable, d) En el foment del transport públic i col·lectiu com
una forma de reduir l’impacte que avui es provoca, e) En la neteja
i protecció de la xarxa de torrents i la conducció de pluvials, f)
En la promoció de les propostes innovadores que fa a la protecció
del territori i els recursos.
La
proposta de com s’han de decidir els destins
Una
altra batalla que s’ha plantejat entre les forces parlamentàries,
fa referència a la forma en què es fixen els objectius. El
Projecte de Llei parla d’una Comissió d’Impuls del Turisme
Sostenible. Sense perdre de vista l’objectiu mediambiental, des
d’Esquerra de Menorca defensem la insularització de la decisió
final. Considerem que han de ser els Consells Insulars i els
Ajuntaments de cada illa qui fixin el destí dels recursos.
De cap manera podem entrar en una batalla entre illes i, en cadascuna
d’aquesta, entre municipis, per determinar on van a parar els
diners generats. Per això creiem necessari: a) l’acord sobre
objectius a llarg termini, per períodes de mandat (2016-2019); b) la
creació d’un òrgan de decisió comuna entre Consell i
Ajuntaments, amb la participació dels agents socials; i c) la
presentació de la proposta consensuada al Govern, si finalment és
aquest qui administra els fons.
Amb
aquesta proposta s’evitarien discrepàncies territorials internes,
que prest es contaminarien pels interessos partidistes i s’atorgaria
un poder decisori al Consell Insular
La
proposta de territorialització dels ingressos
La
importància de l’impost hauria d’haver aconsellat el debat previ
a la presentació del projecte. Sembla
que PSOE, MES i PODEMOS s’haurien pogut posar d’acord abans de
promoure estèrils i dolorosos debats territorials, que ja sabem que
en el cas de les illes Balears, no deixen a ningú content.
En aquests moments, en tost de cercar l’acord, contemplem com es
dóna una disputa pública partidista per veure qui defensa millor el
seu territori. Aquest debat no fa més que afeblir la bona
implantació de l’ecotaxa. Des del govern es parla d’un
repartiment equilibrat, sense concreció.
Des
d’Esquerra de Menorca volem aportar una posició perquè, així com
s’ha plantejat, el debat sembla que no hi ha cap altra sortida. En
tot cas, es tracta d’un posicionament obert perquè considerem que
la solució al dilema és molt dificultosa.
En
aquest embull tenim de bo que ja hi ha uns acords previs, de
contingut més ampli, sobre la distribució dels recursos entre les
illes, tant pel que es determina en la Llei de Finançament dels
Consells Insulars com per aquell acord veterà sobre els percentatges
d’inversió per illes.
Però
aquests criteris de la Llei de Finançament no poden ser més que un
punt de partida, ja que la complexitat de l’impost planteja la
necessitat d’introduir nous elements a l’hora de trobar la
fórmula de la distribució més justa possible. Entre aquests hem de
tenir presents: a) els ingressos que l’ecotaxa generi a cada illa;
b) el nombre de places turístiques i els factors d’estacionalitat;
c) la pressió turística a cada territori.
En
el cas de Menorca també s’haurien d’incorporar dos elements en
l’equació: a) el fet de la declaració de Menorca com a Reserva de
Biosfera; i b) la realitat d’una major protecció de territori i
recursos que ha suposat també uns menors ingressos per als municipis
al llarg de les darreres dècades.
Esperem
que la tramitació parlamentària, amb la incorporació d’esmenes a
l’articulat del Projecte, permetin la seva millora i un ampli
suport parlamentari, que només pot néixer del diàleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada