divendres, 27 de novembre de 2015

Joventut, futur i esperança

Joventut, futur i esperança. Tres paraules que, per desgràcia, avui en dia no van lligades. Sí van lligades, joventut, precarietat i incertesa.

Amb un atur juvenil superior al 50%, els que tenim sort de treballar ho fem sota unes condicions laborals i econòmiques precàries, que ens porten a no poder tenir un projecte de futur. Ens fan creure que som uns afortunats quan tenim un treball de 40h setmanals cobrant poc més de 600 euros. Ens han instal·lat aquest pensament a força de fer-nos creure que hi ha crisi i és el que hi ha”, que no hi ha altra sortida que viure de forma indefinida amb aquestes condicions.

Qualsevol persona jove hauria de tenir l’oportunitat d’accedir a un treball digne, amb unes condicions laborals i econòmiques justes, que ens permetés plantejar-nos l’opció d’emancipar-nos, formar una família,...

Però amb les polítiques que s’estan portant a terme difícilment aquesta situació es revertirà, es fa necessària una transformació de l’actual Sistema de Garantia Juvenil perquè sigui un verdader mecanisme que permeti millorar les possibilitats de trobar un treball als joves.

Aquesta és una de tantes injustícies socials, la que possiblement més m’afecta a jo com a jove, que s’estan donant els darrers anys... així com podria parlar d’injustícies socials a nivells educatius, sanitaris, de serveis socials, culturals, en matèria d’habitatge i serveis essencials, la vulneració de molts dels articles recollits a la carta de drets humans així com a la Constitució espanyola del 78, per altra banda, una Constitució obsoleta i que necessita ser redactada de nou per assegurar-nos de què tindrem un Estat fet per les persones i no per les grans empreses.

Això que he exposat fins ara són alguns dels motius que m’han empès a fer la passa. De la indignació provocada l'any 2007 i que va explotar al maig de 2011, avui vull participar d’un canvi que és més que necessari, ajudar a fer que la veu del poble arribi a les institucions i que sigui el poble qui mani i dirigeixi un Estat que navega en una deriva clarament equivocada.

La meva aposta, sense cap tipus de dubte, la Unitat Popular. No crec en la política entesa de manera vertical, de dalt a baix, crec en la política horitzontal on parlar de la classe política i de la classe treballadora signifiqui el mateix. Crec en un altre model d’Estat, en un de republicà, anticapitalista, feminista i ecologista.

Per això, he apostat per Unitat Popular de les Illes Balears que, a més del citat anteriorment, engloba un projecte estatal rupturista i de transformació política, social i econòmica. Un projecte que ha estat elaborat per totes aquelles persones que creuen que hi ha una sortida per lesquerra, i que està obert a tothom, en tot moment, per col·laborar a fer feina per un nou estat.

Carlos M. Pons Camps

Candidat d’Unitat Popular de les Illes Balears