En el principi dels anys 90 vaig formar part del Col·lectiu Miloca de Ferro. Poc després, em vaig involucrar dins l'organització d'Esquerra Unida i un parell d'anys més tard vaig desvincular-me. M'agrada anar per lliure. Tot i que sí he donat suport en algunes de les seves llistes electorals al llarg dels anys. Durant la infantesa d'en Moritz em vaig centrar únicament en la seva criança.
Després d'un parèntesi de setze anys, en el maig de 2011 em va sobtar el naixement espontani del Moviment 15M. No vaig ser part activa de les assemblees, però sí vaig sortir al carrer durant les seves crides a la mobilització ciutadana. En aquells moments, el meu fill ja tenia 11 anys i em sentia amb la responsabilitat d'implicar-me socialment. Començava a disposar de certa flexibilitat horària i em vaig decidir a invertir el meu temps en la defensa dels Drets Humans. Durant aquell estiu un petit grup de persones, dic petit perquè érem tres, vam començar a donar voltes a la creació de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca. En el mes de novembre vam iniciar els ponts amb la PAH de València i amb la PAH de Mallorca que naixia a la vegada que a Menorca.
Des de llavors, vaig anar implicant-me en altres moviments com el 15M, la Plataforma Prou Retallades, campanyes en defensa de l'escola pública i altres accions de desobediència civil, algunes d'elles organitzades i d'altres espontànies, que van des de la denúncia de la destrucció del territori, els sobresous dels sobres del PP, les retallades en sanitat i, per desgràcia, moltes altres.
Han sigut uns anys molt durs en els que hem sortit al carrer en infinitat d'ocasions, la prova és la recentment aprovada Llei Mordassa amb la que el PP es proposa silenciar-nos. Són moltes les famílies que he conegut que pateixen grans dificultats i no gaudeixen de les necessitats bàsiques. Persones senzilles que s'han compromès públicament en la defensa dels drets humans i que em mereixen tota l'admiració. Sortir al carrer en un lloc petit com Menorca fent públiques les mancances de les necessitats més elementals, ha de suposar-nos una intenció real de transformació del sistema actual i aquest ha de veure's reflectit en polítiques institucionals urgents al servei de les famílies més vulnerables. Estic segura de que la transformació, no tan sols és imprescindible si no que ÉS POSSIBLE amb una organització política com EU-Esquerra de Menorca que compte amb una llarga trajectòria de compromís social i que ens ha obert les seves portes a persones independents que hem estat a peu de carrer durant el major retrocés en drets humans de la nostra democràcia. De totes les opcions, és l'única que pot capgirar el rumb de la nefasta política antisocial del PP a Menorca. I davant una situació d'emergència social, és indispensable el compromís de tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada