Pàgines

dimarts, 28 d’abril del 2015

13 - Consell Insular


Recordant Maria-Mercè Marçal, diria que a l’atzar només puc agrair dos dons: haver nascut de classe obrera i de nació oprimida; el do que em falta, senzillament, m’ha donat la vida. Deu ser per aquestes i moltes altres coses que fa anys que estic adscrit a la militància d’allò que en diuen l’esquerra radical, que en sentit estricte vol dir aquella que va a l’arrel. Tal vegada dec anar errat amb jo mateix, però a banda d’esquerranós, ecologista i altres “istes”, em consider menorquinista. És també per aquest motiu que Esquerra de Menorca compta amb la meva implicació; perquè és l’únic grup polític que, en relació al compromís mediambiental o social amb els i les menorquines, superaria amb èxit una prova de resistència amb l’hemeroteca. I és que EM, en nom propi o a través de la seva federació política, ha estat sempre conseqüent amb la defensa del territori, amb la lluita contra les desigualtats i les agressions que la ciutadania hem patit des de la refundació del capitalisme –en diuen crisi–, a Menorca, a Palma, a Madrid o davant les imposicions de Brussel·les. I ho ha fet amb errades i encerts, però sempre al carrer, fent costat a qui més ho ha necessitat, cercant complicitats, construint sinergies, exercint la política com un paredador, en sec i pedra a pedra, de manera assembleària i transversal. Perquè la transformació social, sobretot, es construeix al marge de la representativitat a les institucions. Amb tot, he de dir que el meu desig polític en aquestes eleccions era la confluència d’un bloc d’esquerres; crec que el moment ho demana i que, exercint la necessària confrontació d’idees, programàticament hauria estat possible.

Explic aquestes coses perquè, sincerament, no crec que sigui de gaire interès fer d’aquesta presentació un compendi dels meus gusts, preferències o concrecions personals en relació a altres coses. És oportú, però, explicar que professionalment he estat relacionat amb l’agroecologia, el monitoratge de projectes socioeducatius o, darrerament, com a editor, amb la cultura. Igualment, ho és escriure que vaig declarar-me insubmís als 18 anys –haver aportat el que podia perquè avui els joves no hagin de fer el servei militar, m’ompl de satisfacció –, que he participat en entitats, col·lectius o moviments ciutadans des de fa devers 25 anys. Al llarg d’aquests itineraris, he exercit la inquietud de construir alternatives, entre altres, amb Tomeu Truyol en múltiples fronts (en destacaria la revista Nyas); amb Sara Casero al col·lectiu Miloca de Ferro, l’Assemblea Antimilitarista o, més recentment, constituint l’acampada davant la Delegació d’Educació; amb Juanmi Gomila en una intensa experiència laboral amb contingut social; amb Ramon Carreras gràcies a moltes connexions personals i sindicals; amb Pablo Jiménez en una activitat professional relacionada amb la biodiversitat i la producció ecològica; amb Jordi Odrí compartint veïnatge poètic en llibres en defensa dels Drets Humans o la llengua; amb Tònia Florit en la construcció d’un conveni per a fer realitat un lloguer social, ella com a treballadora d’una entitat i jo com a copropietari d’una planta baixa a Maó. Elles i ells, les seves trajectòries, i el que conec dels altres candidats amb qui configuram la llista al Consell, em mobilitzen en el convenciment que jo no vull un món o una Menorca més justa o més sostenible, sinó que el vull i la vull íntegrament JUSTA, IGUALITÀRIA, socialment COMPROMESA, mediambientalment SOSTENIBLE, SOLIDÀRIA i amb capacitat d’integració, SOBIRANA del futur col·lectiu i ben orgullosa –perquè hi podem estar– de la nostra LLENGUA i la nostra CULTURA. Pens que, a Menorca, EM és el millor camí per construir-ho.